Josep-Maria Balanyà & Odile Arqué

Vallirana 79, Barcelona

JOSEP-MARIA BALANYÀ
composició, direcció musical, interpretació al piano, escenografía.

ODILE ARQUÉ
veu, interpretació escènica.

La idea, composició textual i assessorament del guió són de Víctor Sunyol.

 

No crec en tu és una performance, una lectura-concert basada en el “Cant espiritual” de Josep Palau i Fabre i les correspondències que té amb els dos grans cants espirituals que el precedeixen en el temps, el d’Ausiàs March i el de Joan Maragall.

El Cant Espiritual és un gènere propi de la poesia catalana. El crític D. Sam Abrams el defineix com “un subgènere de la poesia religiosa consistent en un monòleg dramàtic en primera persona del singular, dirigit directament, d’una manera formal o informal, el Creador, o Crist o tots dos, de to greu i de una gran sinceritat i autenticitat, animat en el fons per una disputa o dilema i formulat a través d’un text poètic-líric únic, de gran intensitat emotiva, escrit en versos d’art major o versicles, blancs o rimats, que funciona a tres nivells (pregària, confessió i interpel·lació), amb contagis conceptuals del llenguatge filosòfic “. En el Cant Espiritual hi haurà sempre una càrrega de disputa, de controvèrsia, de discussió amb Déu.

Ausiàs March, el gran poeta que va viure a cavall entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, l’inaugura amb un llarg poema (224 versos no rimats) que, segons el Professor Ramírez Molas, “és un examen íntim, és una pregària i s’emmarca en reflexions filosòfiques o religioses de caràcter general.” En ell, el poeta es dirigeix a Déu manifestant els seus dubtes de fe (a mitjans del segle XV), la seva voluntat de seguir el recte camí i les seves pors i temors. A partir d’March, altres poetes catalans han escrit el seu Cant Espiritual, entre els
quals destaquen els de Joan Maragall, poema que fixa les característiques del gènere, i Josep Palau i Fabre.

Les coincidències i divergències entre els tres textos es posen de manifest prenent el poema de Palau i Fabre com a fil conductor i acarant-hi fragments dels de March i Maragall, tractant-los com a contemporanis que són. Les correspondències, ecos, contradiccions, similituds entre els tres poemes i els tres poetes creen un text únic i original, en el qual
l’essència del gènere Cant Espiritual es manifesta amb tots els seus dubtes, la seva cruesa, la seva emotivitat, les seves tensions, la seva esperança i la seva inherent força lírica.

No es tracta d’una simple recitació de poemes amb acompanyament ni d’un espectacle amb efectes de farciment. En realitat, el que destaca és la nuesa. Un gènere com el cant espiritual, on la poesia apel·la a la divinitat, només pot mostrar-se en carn viva. Així, a partir del text de Víctor Sunyol, en què els tres poetes enfoquen de manera diversa els seus dubtes i creences en el que esdevé una sola pregària, Balanyà crea un cosmos que es materialitza en un ritual poderós al piano i extended piano (tècnica no convencional de tocar
l’instrument, inclosa la percussió) que empeny amb força contemporània els textos atemporals que ressonen en la potència de la veu i la interpretació escènica d’Odile Arqué.

Odile i Balanyà dialoguen entre ells i complementen els seus llenguatges i missatges, fent- se còmplices i inseparables.

 

És indubtable que quan Palau i Fabre escriví el seu “Cant espiritual” tenia a la ment el Cants de Maragall (un poeta que estimava i un poema que sabia de memòria i recitava admirablement) i el d’Ausiàs March, un altre dels poetes que li eren referents i a qual dedicà algunes pàgines imprescindibles.

Evidentment, el “Cant Espiritual” de Palau no segueix argumentalment cap d’aquests dos poemes; Palau fa la seva via. Però també és evident -i inevitable- que hi té molts punts de
contacte, tant formalment com conceptual, ja sigui per coincidir-hi o anant en direccions diferents.

 

Obrim portes: 21h

Concert: 21:30h

Entrades: 7€/10€

One thought on Josep-Maria Balanyà & Odile Arqué

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *